Gloses de viva veu

Ara pertot arreu revifen les perdiuetes, nyacres, corrandes, jotes, garrofes, albades, ximbombades, tonadetes, cuetes i d'altres formes de poesia oral i popular. Conreades en sessions d'improvisació, aquestes ben sovint acaben en batalles de titans, lluites entre cantadors i transglosaires, xafarranxos ensordidors, terribles conflagracions verbals on ningú, del més petit al més vell, no pot romandre callat, sobretot quan hi compareix l'Exèrcit del Paraulam, i més si va comandat per en Pòtol de Maó. Llavors, les masses es lliuren a la celebració dionisíaca dels mots. Aquests cafarnaüms tan inspirats són pentecostes paganes que porten l'art de glosar al seu límit sublim: l'apoteosi de l'automatisme versificador expel·lit a crits, amb refilets i amb saraus de postures, com passa amb les versions caradoca i parrana del garrotín de Lleida, d'arrel gitana i també mora. I val a dir que, fa poc, a l'Espai Mallorca de Barcelona, al ja històric i èpic Combat de Glosadors de na Margalida Pipiu contra en Mateu Xuri, de fet hi van guanyar les carxofades, ja que, en apaivagar-se la brega, s'hi van acordar moltes bregues de versos, que són les anunciades a la web cordecarxofa.

Carles Hac Mor

Publicat al diari Avui, dia 22 de febrer de 2007.